Els invertebrats

Els animals es classifiquen de diferents maneres. Normalment els dividim en animals vertebrats i invertebrats. 

Aquesta classificació els separa en dos grups segons tinguin o no esquelet intern.

Els animals invertebrats no tenen ossos i generalment tampoc tenen un esquelet intern. Si el tenen és bastant senzill. Les seves articulacions es mouen per unes membranes fines i elàstiques.

Els invertebrats són el grup més nombrós del egne animal. La manera més senzilla de classificar-los és segons si tenen o no potes articulades: els que en tenen són els artròpodes (insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes) i els que no, són els mol·luscs, els celenterats, els porífers, els anèl·lids i els equinoderms.

Artròpodes

Els artròpodes són generalment terrestres i respiren per tràquees (foradets que tenen a la pell i que, a partir d'uns tubs molt prims, reparteixen l'aire per tot el cos). Els marins respiren per les brànquies (per on absorbeixen l'oxigen de l'aigua).

Tenen esquelet extern i potes articulades. La majoria s'alimenta d'altres animals.

És el grup més gran d'animals invertebrats, i es divideixen en quatre grups d'atròpodes:

• Insectes: tenen antenes al cap i 6 potes al tòrax (exemples: la formiga, la mosca...)
• Aràcnids: tenen 8 potes i el cap i el tòrax en una sola peça (exemple: aranya).
• Crustacis: són marins i tenen 2 antenes (exemples: cranc, llagosta)
• Miriàpodes: tenen moltes potes i poden viure a llocs humits i sense llum (exemples: centpeus i milpeus).

La seva reproducció és sexual i són ovípars. Dels ous surten larves que faran metamorfosi o que aniran mudant d'esquelet fins a convertir-se en adults.

ANNA, IVÁN, GUIU i ISAAC.

Porífers

                                                                PORÍFERS

Els porífers o esponges són animals invertebrats aquàtics que viuen a l'aigua i semblen plantes.

Les espècies poríferes no tenen òrgans, nervis o músculs, tot i que sí disposen d'un esquelet interior compost per espícules.

Tenen forma de sac, una obertura a la part superior i forats per tot el cos. S´alimenten filtrant l´aigua que entra pels forats: abosrbeixen l´aliment i l´oxigen i tornen a expulsar l´aigua pel forat superior. Són filtradors gràcies a un desenvolupat sistema aqüífer de porus, canals i càmeres que generen corrents d'aigua provocats pel moviment de les cèl·lules.

ALEIX, NORA, MARTINA i ASSIL

Celenterats

Celenterats

Els celenterats es caracteritzen per tenir una simetria radial (el seu cos es repeteix entorn d'un eix central) i tentacles. No tenen cervell.

Viuen al mar en grups, i s'alimenten de peixos i crustacis. La seva respiració és a través de tot el cos.

La seva reproducció és sexual i asexual.

Tenen substàncies tòxiques a la pell, que és la seva protecció exterior. Els seus depredadors som els humans.

Els exemples més importants són els coralls i les meduses.

JÚLIA, ROC, ÈRIC i SAÜL

Equinoderms

Els equimoderns són animals marins, i la majoria viu a molts metres sota el nivell del mar. El nom d'equinoderm significa pell d'espines. Els exemples més importants són els eriçons de mar i les estrelles de mar.

Les seves característiques principals són la simetria (segons la qual tenen el cos organitzat amb 5 radis com els d'una roda de bicicleta) i un petit esquelet intern.

Són animals ovípars, que es poden reproduir sexualment o asexualment. Les estrelles de mar tenen la capacitat de regenerar-se a partir d'un sol braç que s'hagi trencat.

Són animals que viuen desplaçant-se lentament per les roques. Alguns viuen sols però la majoria en grup.

Alguns tenen protecció exterior, i tots tenen un esquelet intern format per petites plaquetes .Alguns equinoderms són perillosos perquè poden fabricar toxines.

Els seus depredadors són peixos, moluscs i les mateixes estrelles de mar .

     

LUANA, JESÚS i POL

Anèl·lids

     ANÈL·LIDS        

Un anèl·lid és un cuc  de cos allargat (fins 30  cm ), cilíndric, de coloració rosada. 

Els anèl·lids tenen el cos tou i segmentat en anelles. La respiració és cutània (per la pell) o branquial (per les brànquies).

La seva reproducció pot ser asexual (partició) o sexual (són ovípars). En  l’època de la  reproducció,  els anells de la part anterior apareixen  mes inflats i costitueixen  el clitel, una coberta  resistent  dins de la qual es troben ous .

Poden viure en entorns aquatics o terrestres humits .S'alimenten de microrganismes i materia organica 

EL TEU GRA DE SORRA

Quan vagis a la platja... 
No agafis petxines, musclos, pagellides ni cargols de mar.

Només els poden extreure els pescadors professonals i en zones on la seva qualitat sanitària estigui plenament garantida.

LAIA, ARON, CLÀUDIA i HÈCTOR

Mol·luscs

Els mol·luscs tenen el cos tou de color marró, gris o blanquinós. El seu cos té simetria bilateral i no està segmentat (una única part).

El grup dels mol·luscs inclou formes tant diferents com els cargols de mar i de terra, llimacs, musclos, pops, sípies, calamars, etc.

Viuen en ambients aquàtics (fonamentalment marins) o terrestres. Les seves dimensions són molt variables, poden anar des d'exemplars microscòpics fins als calamars gegants de més de 20 metres de longitud.

Es reprodueixen sexualment i són ovípars.

No tenen potes i la majoria té closca. Aquesta closca pot tenir formes molt diverses (una sola peça recargolada en espiral, dues valves com les de les petxines, etc.). A vegades, la closca és interna (com la de les sípies) o estar absent (com és el cas dels pops i els llimacs).

JOSEP, JESSICA, ALBA i BIEL